Principals teories evolutives (I)

-Què és l'evolució biològica?

L'evolució biològica és la transformació gradual i progressiva de formes de vida primitives en altres més diferenciades i complexes.

Al llarg del temps s'han proposat moltes teories per a explicar l'origen de la gran diversitat d'éssers vius.

El fundador de la teoria moderna de l'evolució va ser Charles Darwin, que va proporcionar una explicació de l'origen dels organismes que constitueix la teoria de la selecció natural.

-El fixisme i el catastrofisme

Una teoria que va tenir una gran credibilitat durant segles va ser la teoria fixista o fixisme, que considerava que totes les espècies eren invariables (fixes) i que van ser creades al començament dels temps.

Els fòssils es consideraven capricis de la naturalesa o espècies que van desparéixer per catàstrofes divines, peró sense relació amb els éssers actuals.

Una altra teoria, la teoria de les creacions successives o teoria catastrofista, va intentar fer compatibles el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la Terra ha estat poblada per una successió de flores i faunes independents entre si.

Aquests éssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anihilacions catastrófiques.

Hui sabem que en el passat van viure espècies diferents de les actuals. Moltes es van extingir sense deixar rastre i d'altres deixaren descendents més o menys modificats.

-La teoria de Lamarck

En el segle XVII, el francés Lamarck, va ser el primer naturalista que va desenvolupar una teoria de l'evolució en la qual explicava els mecanismes evolutius. Aquesta teoria proposa els postulats següents:

• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament, que els permet adaptar-se als ambients més diversos.
• Llei de l'ús i desús dels òrgans. Els canvis de l'ambient creen necessitats en els organismes, per a adaptar-se a les noves condicions de vida.
• La funció crea l'òrgan. Quan els canvis ambientals originen necessitats completament noves, poden sorgir, com a resposta, òrgans nous.
• Herència de caràcters adquirits. Perquè els nous caràcters es perpetuen i cresquen en les generacions posteriors han de ser hereditaris.

D'aquesta manera, segons que afirmava Lamarck, per adaptació als diferents ambients, han anat sorgint durant milions d'anys les diverses espècies que viuen en el nostre planeta.

La teoria de Lamarck és molt fàcil d'adaptar intuïtivament i ha exercit una gran influència en el pensament biològic, però s'ha comprovat que és errònia. Tots els intents que s'han fet per a demostrar l'herència dels caràcters adquirits ( que és el punt cabdal de la teoria) han fracassat rotundament.